En un parell d'ocasions havia intentat fer el meu propi blog pero diverses raons contribuiren a que ho deixara estar.
La raó principal, la meua peresa crònica i la meua incapacitat per produir textos de forma regular, la qual cosa anava fent que oblidara el tema poc a poc. També el simple fet d'escriure comporta en el meu cas, un component de motivació/inspiració que desapareix durant periodes de temps multiformes.
Valga o no tot açò com a excusa, la questió es que estic de nou ací reclamant que jo també tinc dret a ser una insignificancia de la red i a poder vertir les meues idees i opinions en un d'estos espais de vanitat terapèutica coneguts com a blogs.
Ja vorem quan dura.
Des de ja, salutacions a tots els qui us deixeu caure per ací.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
4 comentarios:
Vaya vaya maestro drogas...así que te has hecho un blog. Pues nada, ya me pasaré por aquí de vez en cuando, aunque tenga que descifrar el valenciano, 'que desconozco' (juas, juas, ya sabes que se me dan bien los jeroglíficos...)
Saludos belgas y un besín astur
nunca viene mal aprender idiomas, además seguro que lo descifras más facil que los jeroglificos
saludos para ti y para pepito grillo
Aaaa voreee! Tu amb un blog??? Que por... Enhorabona, ja era hora que compartires el teu coneixement oculte amb la resta del mon. Ja estic disfrutant dels teus links de rock progresiu "psicho-melodico-dramatico-medieval"
jeje
PD: Lo de anónimo es un eufemisme. O millor dit, crec que en realitat estic fent proselitisme de "mea persona" XD
a vooooreee, tu per aci figurilla, m'alegre de voret per aci, els teus comentaris paranoics sempre son ben rebuts
Publicar un comentario