Quan vaig escoltar per primera volta el disc Grace de Jeff Buckley sabia que era un disc especial. No va fer falta escoltar-lo moltes voltes, des del principi, des de la primera cançò em va conmoure. Des d’aleshores pense que es el disc més bonic de la història.
No hi ha res paregut a Jeff Buckley, res que puga semblar-se a la sensibilitat sobrenatural que transmet el disc, a ixa veu, ixa música. Es d’un altre mon.
La història de Jeff Buckley es un poc el reflex de la seua música. Fill de un conegut interpret de folk dels anys 60 i 70, Tim Buckley, qui va morir l’any 1975, Jeff prompte va cridar l’atenció d’una discogràfica i el 1994 va públicar el seu únic àlbum d’estudi: Grace.
El disc va anar guanyant-se una reputació i grans figures de la música expressaren la seua admiració cap a la música de Buckley, entre ells gent com Jimmi Page, Bob Dylan, Paul McCarney, Thom Yorke o Neil Young. Alguns dels temes de l’àlbum com el Halleluyah de Leonard Cohen s’han fet conegudísims entre el públic.
Jeff Buckley va morir el 1997 ofegat al riu Wolf quan tenia 30 anys en el cim de la seua popularitat i considerat un dels músics més prometedors del seu moment i, al mateix temps, passant a la posteritat amb una tràgica mort que s’asemblava a la de altres icones de la música que també moriren joves.
Per sort sempre quedarà Grace. Pot ser que la grandesa de este disc es que siga capaç de generar les mateixes sensacions en tota la gent que l’ha escoltat, que haja conmogut a gent de gustos molt diversos i que tots queden encantats per la seua música.
Dedicat a la meua Grace particular, qui em va regalar este disc tan especial.
No hi ha res paregut a Jeff Buckley, res que puga semblar-se a la sensibilitat sobrenatural que transmet el disc, a ixa veu, ixa música. Es d’un altre mon.
La història de Jeff Buckley es un poc el reflex de la seua música. Fill de un conegut interpret de folk dels anys 60 i 70, Tim Buckley, qui va morir l’any 1975, Jeff prompte va cridar l’atenció d’una discogràfica i el 1994 va públicar el seu únic àlbum d’estudi: Grace.
El disc va anar guanyant-se una reputació i grans figures de la música expressaren la seua admiració cap a la música de Buckley, entre ells gent com Jimmi Page, Bob Dylan, Paul McCarney, Thom Yorke o Neil Young. Alguns dels temes de l’àlbum com el Halleluyah de Leonard Cohen s’han fet conegudísims entre el públic.
Jeff Buckley va morir el 1997 ofegat al riu Wolf quan tenia 30 anys en el cim de la seua popularitat i considerat un dels músics més prometedors del seu moment i, al mateix temps, passant a la posteritat amb una tràgica mort que s’asemblava a la de altres icones de la música que també moriren joves.
Per sort sempre quedarà Grace. Pot ser que la grandesa de este disc es que siga capaç de generar les mateixes sensacions en tota la gent que l’ha escoltat, que haja conmogut a gent de gustos molt diversos i que tots queden encantats per la seua música.
Dedicat a la meua Grace particular, qui em va regalar este disc tan especial.
Dixe ací un enllaç per si algú vol descarregar-se el disc:
I un altre link del youtube amb una memorable actuació de Jeff Buckley a Chicago:
http://www.youtube.com/watch?v=N_0cwC-dFJs
Besets a tots i sobretot a tu, Grace.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario