La vida dels altres

Últimament estic anant tant als cines de “palomiteros” que a penes tinc oportunitat per a disfrutar de una bona pel·lícula. Ja se sap que en eixos llocs la probabilitat de que això ocurrisca es una entre mil.
Das Leben der Anderen (La vida dels altres) ha sigut l’última producció decent que he vist. Vosaltres pensareu que Alemanya es només una terra de bevedors de cervesa, jugadors de futbol i de potencials invasors de Mallorca, però no. També fan pel·lícules, i bones. De fet l’única gran diferencia entre el cinema espanyol i l’alemà es que éstos mai permetrien a un director con Almodovar filmar una pel·lícula, tot i que convertira al agent de la policia secreta alemana en un transexual i li donaren un oscar. No. Els alemanys son serios i eficients, i poden guanyar una d’eixes estatuetes amb films d’altre tipus.
La vida dels altres es una bona pel·lícula. Conta la història d’un oficial extremadament competent de la Stasi, la policia secreta de l’Alemanya comunista, qui ha d’espiar a una parella de hippies (un prestigiós escritor i una popular actriu) i que acaba, en una mena de síndrom d’Estocolm, per ajudar a estes dos persones a les que està espiant.
El començament resulta un poc lent i, en ocasions, el personatge del agent resulta poc creible, ja que passa de ser un tipet de lo més estirat a ser més tendre que el mimosín, però la veritat es que la pel·lícula va engantxant i acabes apegat a la butaca esperant el desenllaç.
Molt bona peli. Recomanada queda.