Fa quasi dos mesos que no fique res al blog. La veritat es que he entrat en una dinàmica de no escriure i, obviament, més que per falta de idees es per falta de ganes i temps.
A dia de hui ja es pot dir que estem en Nadal. Ho sé perquè els anuncis de la tele són de joguets. He vist a les nines ixes, les Bratz, vestides com unes guarrilles, i a les altres, les que eructen, es caguen i, supose, tenen la regla. Sobretot sé que és Nadal perquè en totes bandes han penjat del balcó ixos Pares Noels que estan tan de moda. Pobres, amb el fred que fa. Segur que preferirien que els tragueren en estiu i en calçotets.
Pel que a mi respecta tot continua igual, o qüasi. Ara tinc un mobil nou, una camara rosa, un club de fans pre-adolescents , un gat en la muntanya i per a trencar amb la rutina vaig fer un viatge a Bolonia i Florència. Ací teniu unes fotos:
Pel que a mi respecta tot continua igual, o qüasi. Ara tinc un mobil nou, una camara rosa, un club de fans pre-adolescents , un gat en la muntanya i per a trencar amb la rutina vaig fer un viatge a Bolonia i Florència. Ací teniu unes fotos:
Preciosa Italia, veritat?. A mi m'ha agradat.
Canviant un poc de tema, tenia pendent ficar alguna cosa sobre l'episodi més còmic de l'any. I no parle de l´última conferència d'Aznar parlant italià sinò d'ixa que qüasi convertix a un republicà acèrrim en un monàrquic de pro. Eres un crack, Juanca:
Je, je, je, be, vaig a dixar-ho ací, a vore si em prodigue més al blog.
Salutacions al meus fidels lectors (pajaro que da cuerda i erotomán)
