La Vall Farta

Ja fa un dos semanes que que he començat a treballar a Beneixida. Es un poble molt menut, d’uns 600 habitants i la dada més curiosa es que es tracta d’una localitat que ha sigut reconstruida en la seua totalitat després de la “pantanà” de Tous al 82 (ací teniu una foto de l'antic poble, ja derruit).

El col·legi de Beneixida forma, juntament amb els de Cotes i Sellent (on també vaig), el CRA (Col·legis rurals asociats) de la Vall Farta.
Des d’un principi em va cridar l’atenció este nom. Invistigant un poquet he pogut descobrir que la Vall Farta (també coneguda com a Vall de Càrcer) va ser una denominació que ve dels temps del cèlebre botànic Cavanilles, qui la va batejar de tal forma per la seua abundant producció. Per altra banda, un tal Madoz, al 1846, es va referir a ella com la Vall de la Mort.
Pareix ser que estes denominacions corresponien a un auténtic sentit de la realitat ja que, abans que s’introduira allí el conreu de l’arròs el lloc era bonic, sa, fresc i tranquil i convidava a disfrutar de una vida calmada i plàcida.
Però amb la introducció del cultiu de l’arròs la vall es va convertir en un lloc pestilent, sepulcre dels seus propis moradors que, majoritariament, trobaven prematura mort degut a les epidèmies de paludisme.