Tots sabem qué és un periòdic, ja que a sovint l’hem usat per prendre un foc, per ficar-lo a terra quan està banyat el pis o per enrrotllar l’entrepà quan no tenim paper d’alumini. Alguns inadaptats i altres elements subversius afirmen llegir ixa lletreta minúscula en forma d’articles que, obviament, no es més que l’habitual ornamentació pop-art que acompanya a un dels nostres objectes multiusos preferit.
El ben cert es que els diaris estan plens de notícies intranscendents. Si lleves el que de veres importa a la gent, es a dir, els esports i la programació televisiva, la resta es un compendi de informacions aborrides i innecessàries: política, economia, ciència...bah!, a qui collons li importa tota ixa porqueria?. La gent no vol saber a quan està l’IBEX 35, o menys encara si l’alcalde del seu poble està acusat de corrupció urbanística, per favor. A mí que em fiquen els resultats de la lliga i que em diguen amb qui està eixint ara Sarkozy.
En una tasca que, de veres, m’honra, m’he aventurat en més d’una ocasió a fullejar estos panflets d’actualitat en busca d’alguna hipotética notícia que realment puguera despertar el meu interés i, pot ser, el d’altres persones. Una d’eixes notícies que passen desapercebudes entre tota eixa quantitat de tinta malbaratada i que són les que realment necessita conèixer la gent.
Adjunte ací baix dos d’aquestos articles. Un tracta sobre una heroïna anònima dels nostres temps i l’altre és només un humil reconeiximent a sis màrtirs víctimes del sistema capitalista (la que està liant Zapatero!).
Gilipollas Caraculo
En una societat que oprimix a les persones que la formen es d’agrair que sorgisquen individus que de forma altruista sacrifiquen el seu treball (tràgicament, l’única forma de supervivència posible) per ridiculitzar la maquinaria capitalista.
Es el cas d’una empleada de l’empresa Gas Natural, qui va modificar les dades d’una factura del gas, canviant els cognoms reals del client pels de Gilipollas Caraculo.
Pronte li van ploure pedres des de totes bandes. No era la conducta que cabria esperar d’una bona ciutadana. Inclus el mateix afectat ho va denunciar, ignorant l’abnegada tasca que esta dona estava portant a càrrec i que no era un altra que la de ridiculitzar el capitalisme. Concretament, dir-li Gilipollas Caraculo als nasos. I per mitjà d’una de les múltiples formes que adopta el monstre capitalista: les empreses, element paradigmàtic de l’aparell opresor actual.
Aquesta dona ha sigut víctima de la incomprensió i ha hagut de pagar pel seu gest de rebel·lia però estareu d’acord en mí en que, per a la gent de be, constituix tot un exemple a seguir.
El ben cert es que els diaris estan plens de notícies intranscendents. Si lleves el que de veres importa a la gent, es a dir, els esports i la programació televisiva, la resta es un compendi de informacions aborrides i innecessàries: política, economia, ciència...bah!, a qui collons li importa tota ixa porqueria?. La gent no vol saber a quan està l’IBEX 35, o menys encara si l’alcalde del seu poble està acusat de corrupció urbanística, per favor. A mí que em fiquen els resultats de la lliga i que em diguen amb qui està eixint ara Sarkozy.
En una tasca que, de veres, m’honra, m’he aventurat en més d’una ocasió a fullejar estos panflets d’actualitat en busca d’alguna hipotética notícia que realment puguera despertar el meu interés i, pot ser, el d’altres persones. Una d’eixes notícies que passen desapercebudes entre tota eixa quantitat de tinta malbaratada i que són les que realment necessita conèixer la gent.
Adjunte ací baix dos d’aquestos articles. Un tracta sobre una heroïna anònima dels nostres temps i l’altre és només un humil reconeiximent a sis màrtirs víctimes del sistema capitalista (la que està liant Zapatero!).
Gilipollas Caraculo
En una societat que oprimix a les persones que la formen es d’agrair que sorgisquen individus que de forma altruista sacrifiquen el seu treball (tràgicament, l’única forma de supervivència posible) per ridiculitzar la maquinaria capitalista.
Es el cas d’una empleada de l’empresa Gas Natural, qui va modificar les dades d’una factura del gas, canviant els cognoms reals del client pels de Gilipollas Caraculo.
Pronte li van ploure pedres des de totes bandes. No era la conducta que cabria esperar d’una bona ciutadana. Inclus el mateix afectat ho va denunciar, ignorant l’abnegada tasca que esta dona estava portant a càrrec i que no era un altra que la de ridiculitzar el capitalisme. Concretament, dir-li Gilipollas Caraculo als nasos. I per mitjà d’una de les múltiples formes que adopta el monstre capitalista: les empreses, element paradigmàtic de l’aparell opresor actual.
Aquesta dona ha sigut víctima de la incomprensió i ha hagut de pagar pel seu gest de rebel·lia però estareu d’acord en mí en que, per a la gent de be, constituix tot un exemple a seguir.
Elefants de botellón
Tenia esta notícia guardada des de fa uns mesos i encara seguix produint-me un for impact. Sis elefants, que hagueran de refugiar-se en la beguda per oblidar els seus mals. Els sis animals, deprimits segurament per no poder accedir a una vivenda decent vulgueren ofegar les seues penes en alcohol i acabaren finalment sacrificant les seues vides. De nou, una actitut heròica incompresa, com podem vore al titular del article, el qual afirma estar parlant simplement de sis elefantes borrachos, sense preocupar-se en destacar el noble esperit reivindicatiu d’aquestos pobres bitxos.
2 comentarios:
jo també em reivindique a base de rom. Pirates amunt!!! I a vore si escrius algo amb "Koeman vete ya!" xD
ahi ahi, a reivindicar-se tot el mon
lo de koeman es factible, eh, de fet porte algun temps pensant en escriure algo de futbol, ja vorem
Publicar un comentario